Fotografia de Francesca Woodman Pols
S’esfumen volàtils, sigil.loses
seguint les directrius d’un pantà fet d’aire
esberlant el sospir càlid de la fusta,
l’olor s’ofega, és suau, dolça.
I una rebota, és fred i estrany,
veient una veritat oposada;
l’altra s’esmuny per una riera blanca, tèxtil,
que l’acarona amb els blecs;
unes quantes llisquen per la pell
tobogans de cuixes i dits d’un peu,
amuntegant-se dins la ceguera
d’una claror que les dibuixa.
Rebel.lió per les postades,
reunió dins el gèlid tacte d’un vas de vidre,
dormilegues en un alberg improvisat
just darrera un manyoc de paper sense lletra.
Ella, immune a tot, s’observa
No hay comentarios:
Publicar un comentario