Quina organització!!!
Els companys d’escriptura de l’Ateneu del curs ’97 “Els crancs” van fer un homenatge (tan acurat, genial, sincer, punyent, simpàtic, alegre, etc) al seu company Toni, un munt de sensacions que es respiraven a la volta i gira de cada paraula llegida.
Un plaer haver compartit amb tots ells la tarda d’ahir, companys de Relats en Català (La Montse, en Ferran, l’Empar i la Mercè), família i amics!!

Et sentíem allà, amic, tal i com va dir la Susagna.

L’heroi del dia, en Toni. Perquè era un perfecte desconegut, perquè era la primera persona que vaig conèixer a la xarxa i més que un plaer en persona, perquè tenia un bloc d’herois on el pressenties divertit i feliç, perquè em va permetre compartir i escriure-hi els meus, i em va ensenyar que cada dia hi ha quelcom que ens fa viure; deia:
“Ooooooh com mola sentir que ets viu, saber que, malgrat que al carrer està nevant, el calendari de les teves entranyes marquen el mes d'abril... repeteixo:... Oooooooh com mola sentir que ets viu !!!!”
I sobretot, sobretot, sobretot pel seu carisma seductor, extravertit i amb una gran capacitat d’estimar.

Tenia un bloc ple d’ell mateix, d’una sensibilitat especial, era com les seves paraules, o són les filles que s’assemblen al pare? Tallades a mida, com qui es fa un vestit al sastre, per explicar-nos un pedaç de narrativa, o ficció. Oi que t’agradava en Tàpies? La vida és la mar de curiosa, però tu més i em vas dir: “ va ser la curiositat la que va matar el gat... però, güeno, que tampoc passa res, que resulta que els gats tenen set vides, que a casa som més de gossos” i per això em preguntava: aquest tal Tovimo...
Com s’ho fa per tenir un heroi cada dia? Què el deu inspirar? La televisió, els llibres o la ràdio? L’escoltarà abans d’anar a dormir? RAC1, potser? Es mira tots els partits de futbol? O és més de bàsquet? Prefereix escriure de nit o de dia? Serà tan inquiet com sembla? I tan intel.ligent i sincer? Sempre fotografia les coses curioses? Amb la càmara del mòbil o amb una reflex? O les busca per la xarxa? Fa lectures en diagonal? Ha llegit mai la Lectures? Fuma? I si fuma, se li enfum arribar a casa amb mitja dotzena d’encenedors? Què prefereix, els contes del Quim Monzó o les novel.les de Jaume Cabré? O són millor els que trien al Club de lectura? Queen o Llach? O depèn de l’article de la Sàpiens? Se la llegeix sencera? Compra cada dia el diari? Li han publicat quelcom al Periódico? N’està content? Ha vist totes les pel·lícules del Woody Allen? I les del Kubrick? Quin dels dos el deu inspirar més per escriure? Serà tan endreçat com sembla? Li agrada anar de restaurant? I el bon vi? O prefereix submergir les galetes a la llet? Quin deu ser el seu truc per fer-se tan seves les paraules? Fa algun curs d’escriptura? Li publicaran algun relat? Me’n regalarà un exemplar dedicat?

Assentada en una cadira amb les cames creuades i mig somriure dibuixat t’imagino dins del sobre, amb la ràdio a l’orella escoltant una roda de premsa del Rijkaard o davant l’ordinador escrivint amb devoció.
Et guardo en un lloc privilegiat fet del bó i millor del que he viscut, perquè ets alegria quan et trobo, tot i que sempre dèiem que ens agradaven les misèries humanes per inspirar-nos, eh!
Un gran cavaller, i no de gran, sinó de gran de bó, de gran d’important, vaja... que si fos un concurs de cavallers guanyaries!
Per a mi sempre seràs un heroi, l’heroi número 366.

Cito textualment, i perdoneu que us expliqui el final del thriller:

“què collons... que són quatre dies i dos ens els hem passat lamentant el que no hem fet els altres dos... o sigui... que ens deuen quedar hores... o minuts!”