jueves, 27 de octubre de 2011

¿Has sido huevo alguna vez?
Sabrás que el huevo está lleno
Y por fuera impera el color y el tamaño
Vulnerable al golpe,
Y a la fortuna
El bolsillo es un escondrijo
Una pequeña cajita de secretos
Donde se reunen los restos de papeles mojados
Contaré la historia de una mujer
Varias como mucho
Dentro de su bolsillo llevaban huevos
Algunos se rompieros
Y se desparramaron
REPTE POÈTIC VISUAL 191

Com caus eixerida
vine, aixopluga’t aquí
amb la galta dels meus dits
així, entre mig dels més petits
Té gust amargant
i olor de cantimplora
cau rabent, foragitada
plora pluja amb pes de ploma.
Sanglot a pet de tro
s’enyora a cada gota
i el fred de la tardor
xampurreja a cada nota.
I canto ben fluixet
que tan sols em senti ella:
“Què li daré
a la pluja més trista,
què li daré
que no plori mai més;
Li daré ser-hi, mullar-me i cantar-la,
li daré cau entre mig dels meus peus.”
