Com caus eixerida
vine, aixopluga’t aquí
amb la galta dels meus dits
així, entre mig dels més petits
Té gust amargant
i olor de cantimplora
cau rabent, foragitada
plora pluja amb pes de ploma.
Sanglot a pet de tro
s’enyora a cada gota
i el fred de la tardor
xampurreja a cada nota.
I canto ben fluixet
que tan sols em senti ella:
“Què li daré
a la pluja més trista,
què li daré
que no plori mai més;
Li daré ser-hi, mullar-me i cantar-la,
li daré cau entre mig dels meus peus.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario