
i de tu;
de dia, el sol m’escalfa
de nit, l’aire nocturn em bressola.
Neix fragància de cada brot
Aquells que a punt d’obrir-se mesures les puntes
-són quatre, les veus?-,
s’intueix el color, és viu i de pell suau.
M’empenys la terra amb rastres de pluja just al beure’m tota l’aigua;
I amb mirada d’elegant jardiner
em dibuixes al rostre la flor més bonica.
Canta’m fluix amb les puntes dels dits
i llança el teu alè sobre les meves fulles
m’obriré expectant de violeta i groc,
arrelant-te als deliris de la meva primavera.
de dia, el sol m’escalfa
de nit, l’aire nocturn em bressola.
Neix fragància de cada brot
Aquells que a punt d’obrir-se mesures les puntes
-són quatre, les veus?-,
s’intueix el color, és viu i de pell suau.
M’empenys la terra amb rastres de pluja just al beure’m tota l’aigua;
I amb mirada d’elegant jardiner
em dibuixes al rostre la flor més bonica.
Canta’m fluix amb les puntes dels dits
i llança el teu alè sobre les meves fulles
m’obriré expectant de violeta i groc,
arrelant-te als deliris de la meva primavera.



