lunes, 3 de mayo de 2010


pintura d'Ester Valls

La filla del faroner

Si em sents serà com la cançó d’un grill
Duré un pedaç de lluna tapant-me els ulls
I un jorn de nit per fer-me somni

Si et sento seràs com l’udol d’un llop
Duràs un desig de son enfosquint-te el dia
I un petó salat per cobrir-me els llavis

El nostre so es farà miques per les teulades d’aigua
Quan s’apagui l’eterna llum
I siguem fets només d’ombra

Les hores ens fondran en un cabal de presagis

Nota per l'Ester:
De nou entre línies!
He triat unes estrofes, una història gairebé breu de dos amants.
Provablement no és la que t’imaginaves quan traçaves el blanc dels seus ulls o el groc pàl•lid de la lluna. Però és un estrip del meu cap al veure aquesta obra!

A la propera vinc a veure’t!

Una abraçada!

1 comentario:

  1. M'encanta Raquel,
    Aquesta il·lustració és posterior a les paraules a les que anava destinada, forma part d'un relat que ha fet un amic meu, i que volem convertir en una sèrie d'àlbums il·lustrats. O sigui que ja va néixer lligada a unes paraules concretes. M'agrada veure el procés a la inversa, que les paaraules s'inspirin en la imatge. I m'encanta de debò el que has escrit, em sembla preciós, delicat i molt sensible. Em sorprén lo adient que és per aquests traços. Per cert, el relat també té a veure amb amants.
    Fins aviat guapa. Hauriem de fer algo plegades,per publicar, poemes il·lustrats, no ho sé, no trobes? ;) Un petonàs

    ResponderEliminar