RPV 126 (no he arribat a temps...)

Dona de braços creuats de Picasso

Reencarnació

Tul diàfan de l’esperit
Que sense preàmbuls cala de fred
Intens, auster, d’olor marcit i sospirs de pedra.

Cotó somort calat als ossos
Arrugues als colzes, a la falda, l’entrecuix
el seny abatut i fràgil com el cristall.

-Ramon, amor, per què em deixes sola?

El silenci estreny l’habitació
Àrid i amb pes de plom
Viuda d’amor, amant del dolor.