i de tu;
de dia, el sol m’escalfa
de nit, l’aire nocturn em bressola.
Neix fragància de cada brot
Aquells que a punt d’obrir-se mesures les puntes
-són quatre, les veus?-,
s’intueix el color, és viu i de pell suau.
M’empenys la terra amb rastres de pluja just al beure’m tota l’aigua;
I amb mirada d’elegant jardiner
em dibuixes al rostre la flor més bonica.
Canta’m fluix amb les puntes dels dits
i llança el teu alè sobre les meves fulles
m’obriré expectant de violeta i groc,
arrelant-te als deliris de la meva primavera.
de dia, el sol m’escalfa
de nit, l’aire nocturn em bressola.
Neix fragància de cada brot
Aquells que a punt d’obrir-se mesures les puntes
-són quatre, les veus?-,
s’intueix el color, és viu i de pell suau.
M’empenys la terra amb rastres de pluja just al beure’m tota l’aigua;
I amb mirada d’elegant jardiner
em dibuixes al rostre la flor més bonica.
Canta’m fluix amb les puntes dels dits
i llança el teu alè sobre les meves fulles
m’obriré expectant de violeta i groc,
arrelant-te als deliris de la meva primavera.
És preciós!
ResponderEliminarNo m'estranya que siguin tan maques, sobretot perquè t'he imaginat recitant-los el poema mentre les acaricíes...
Diuen que va bé parlar a les plantes, que els agrada, no?. Doncs imagina't que a sobre els recites poesia!
Un dia jo vaig preguntar...:
ResponderEliminar"¿ quina illa del tresor perdut ens ha de confirmar
aptes per esdevenir poetes d’abrils substancials
amb la clara voluntat de restituir-nos ?
L'altre dia em va dir un ambientòleg que ara la les primaveres ja quasi no existeixen o que estan minvant, per allò del canvi climàtic. Jo li vaig dir, això és vàlid pels científics, pels poetes...NOOOOOOOO !
Pert cert, et recomano el RPV actual proposat per la brins (el podrñiem fer a duo jeje, començaré quelcom i t'ho envio...).
Abraçades amb flor oberta !!
F
Halllaaaa! Venint d'on vinc -tot l'any quasi primavera- no em costa gens copsar la càrrega eròtica de la saba amb dolçors i caliu de qualsevol... vegetal. Que no és el cas, supose.
ResponderEliminar