jueves, 29 de abril de 2010

"El seu món, el -món de Celaya-"

"Gabriel era industrial i poeta. Jo sóc enginyer industrial i guionista. Tots dos som esquerrans, també. Al seu poema "Autobiografía" hi ha alguna cosa que m'enganxa fins a la mèdul.la i em toca l'esòfag. I crec que és perquè en aqeull poema va crear el seu món. El seu món, el "món de Celaya". No hi ha res que m'atragui més que la gent que crea mons."

Fragment del llibre El món groc d'Albert Espinosa

Autobiografía

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a usted correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
¡Ay, sí, no respirar! Dar el no a todos los nos.
Y descansar: morir.

DEBO SER ALGO TONTO

DEBO ser algo tonto
porque a veces me ocurre que me pongo a hablar solo,
y digo cosas locas,
digo nombres bonitos de muchachas y barcos
o títulos de libros que nadie ha escrito nunca.
Debo ser algo tonto.

Babeo, grito y lloro.
Los verbos absolutos me llenan de ternura
y esas vocales sueltas, inútiles, redondas,
que vuelan para nada,
me elevan boquiabierto hacia no sé qué gozos.
Soy feliz y, por eso, también un poco tonto.



Emoción
SensualidadGabriel Celaya





lunes, 26 de abril de 2010

Òscar a la millor interpretació: LOS GIRASOLES CIEGOS




Qui no s'ho passa bé
és perquè no vol!

Més endavant les fotos dels Òscars!

sábado, 24 de abril de 2010

Repte "Clàssic" CDXX: El Repte Absurd

Teories del ser
Porta els cabells retallats amb les tisores de la cuina, agafa piles de llibres de la biblioteca que no es llegirà i deambula amb un cotxe de difunts per les fires de la comarca del Bages, que va comprar amb la venta d’un hort de Cabrianes. Té una casa immensa de pedra amb vistes al riu Llobregat, en un balcó hi té caps de nina i a l’altre una mà de plàstic que agafa una rosa rosa.
Ha nascut fa unes hores, la cobreix un llençol blau i dorm plàcidament. La troba lletja i arrugada. No ha donat ni un petó a la seva mare, ha fet una marranada cridant com un beneït per l’hospital i s’ha guanyat una setmana sense televisió. Pel matí no voldrà anar a l’escola, no es menjarà l’esmorzar, farà un drama per dinar i vomitarà per sobre del sofà tot el sopar. Ha estripat tots els contes nous de l’Abril i vol anar a viure a casa dels seus avis.
Ella és jove encara. Va aixecar-se d’una cadira de rodes fa poc i creu que ha de viure la vida com si fos l’única persona que la viu. És impertinent, malcarada i es vol dedicar a explicar contes als nens. Es muda de bruixa i fa por a la quitxalla, els pica amb l’escombra amb ràbia quan intueix que ja no l’escolten, els ha transmès por i desconfiança amb un llop disfressat de caputxeta. No la trucarant més, però continua repartint el seu DVD promocional.
Vanitosa, passeja la cua, bruta i plena de puces. Ha sigut mare un parell de vegades i va tardar unes setmanes a tenir el ventre pla. Té molta cura dels bigotis i procura fer-se la pedicura quan troba alguna barana de ferro.
És la mare d’un conegut jugador de basket, és viuda i sempre va amb el seu fill. Porta roba blanca, sabates blanques, complements blancs, es fa tractaments blanquejadors dentals de tres-cents euros i canviaria el color carn de la seva pell pel blanc. De jove tenia el cabell fosc i a l’estiu passejava amb un paraigües gegant per la ciutat de Rosario.
Amb gairebé els quaranta té els mateixos pensaments de quan en tenia trenta, vint i deu. L’acaba de deixar la seva parell de dos anys i no entén perquè. Diu que és actor, ara no té ningú que el mantigui i omple el currículum de classes de malabars, teatre al carrer i alguna representació a l’any que fa l’esbart de la ciutat. S’ha canviat de pis i la seva mare li ha anticipat l’herència amb un cotxe de segona mà. Ara està fent gira amb una companyia que va per les escoles, fa de pallasso però no s’acaba de fer amb el paper.
Sempre té depressió, és jove, no molt guapo però simpàtic i bona persona. Creu que per ser algú ha d’estar amb algú. Va conèixer a una noia per internet, té vint-i-vuit any, és de Romania, no té feina i una criatura de dos anys. La segona setmana ja feia de pare i tenia la nevera plena. No ha follat amb ella, vol anar a poc a poc, en uns dies li comentarà de preparar una habitació que té buida per la nena i d’anar a comprar un armari més gran.
Ser una part de l’arc semicricular de la Corona Boreal la fa sentir petita, somia en ser una gegant vermella, però si tingués un paper com la del Nord es donaria per satisfeta. Se’n riu d’Andròmeda i Àries per enveja, eixampla el seu diàmetre contenint la respiració i fa trampes amb l’òrbita per tenir més llum.

viernes, 23 de abril de 2010

RPV 125

bes de roba, cos d’argila,

és pretèrit volcànic el que s’arramba
l’eteri aiguat que cobreix el magma
àncora flotant, vaixell valent

és moviment la pau que es respira
del ball estàtic que sembla vent
mans de suro, peus d’argent

és l’assaig de l’aigua que oneja
fent d’aire l’oxigen dissolt
cos de ploma, terra en pols

és el bes de la roba
l’aixopluc d’un cos d’argila

R iu, aigua, tot el que mulla
O lor dels racons, del sól, fins i tot dels fems
S ilenci germinat de sorolls, notes i crits
A trapats als segons seguim laberints plens d’aire

Perquè necessita aigua i fa olor dolça, rànsia amb els dies com el moscatell en got petit i, de tant en tant, al regalar-la se’n senten paraules i algunes resten atrapades en jardins, avui però entre laberints de paper

FELIÇ SANT JORDI!

viernes, 16 de abril de 2010

Et dedico un vers si endevines qui l'ha fet!

És de dia i no ho dic jo

A la vora del verd fulla tendra s’esmicola l’enyor fet vers blanc
Nua, camino, erosionant el crit tèrbol d'algú que té set
Com l’esmunyedís rierol encetat per primavera
El res de cop és tot, és l’aire que l’omple
I s’irisa un jorn encapritxat, fent morè el sucre de la pell

La terra es mareja i jo dempeus no caic, com d’idiota és la vida!

jueves, 15 de abril de 2010

Cardiff





un equip parell, dues catalanes
amb ganes, perquè no dir-ho
i allà, amb les públiques a la mà !

martes, 13 de abril de 2010

perquè tots ens hi hem trobat, i resulta divertit!

EL AMOR ES EL INFIERNO: un libro de historietas de Matt Groening




lunes, 12 de abril de 2010

ULLDETER 2010 (CINC DONES I UN DESTÍ)

Així s’arrancava el motor, quatre dones com cal i un fi (perdoneu, rectifico, i un destí) la cinquena , sense discòrdia, fou recollida al primer punt de control.

Plans A’s i B’s i C’s, de tots els colors: dormir al ras fou una opció descartada per majoria absolta, com algunes altres opcions com el càmping i flipades vàries (meves, ho reconec).
Que què Olga? (dic amb un to orfe d’esperit)
-jejeje!Ja ens comencem a conèixer !Si si, la cara era justament aquesta!jejeje!
Aviam, posem una balança, i no la de justícia sino la de sospesar, com qui pesa grams, doncs aixonses.
Eh, i la resta?
-Ok amb l'Olga. Esperem a veure que passa i llavors decidim.
-Wanda, wanda, wanda que fuerte me parece!!!!
-XXX (no trobo el que va dir la Laura, no vas dir res?)
(fem un salt al temps)
Jo dic:
-Oros!
I la Laura, què ha de dir la Laura:
Doncs que “oros” no.
I jo insisteixo:
-1 m. pl. [LC] [JE] Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d’or.

Per cert, afegeix la Marta:
-Molt bé Raquel!!!! Això són com a mínim 20 punts!
I aquí va la meva (ja no hi pensava):
asilar
conjugació
[de asil]
v tr 1 Donar asil. Aquell país es va oferir a asilar-los.
2 Recollir (els desvalguts) en un establiment de beneficència. Ara que ha començat el fred, han asilat els rodamons en dependències de l'ajuntament.

Així que ja ho veieu, em sembla que la Raquel i jo mateixa som les guanyadores morals de la partida, ja, ja!!!

I la Rusor, rusorrrrrrrrr què dius tu?
-Que són les tres i encara no has dormit?
Interromp la Laura dient:
-CALLEU!

Totes es posen d’acord i diuen (això va ser abans, un atac directe contra la integritat d’un membre de l’equip), cita més que textual:
-Ets la nova, no hi ha cervesa per tu!

Decidit per unanimitat:
-Anem cap a l’altre coll!

La Marta diu:
-Jo també m'ho vaig passar molt bé i tinc ganes de repetir-ho, però millor sense neu perquè així no cal portar tantes coses ni patir per la integritat física d'una mateixa.

I la resta com unes pasqües, tot i que encara no hem rebut resposta de l’Espill, on ets?

NOTA: El comitèorganitzadorsortidaulldeter es troba en aquest moment inactiu fins a la fosa de neu total, o parcial, del terreny, sense riscs d’allaus, ni ventades extremadament perilloses.

NOTA 2:Conclusió via e-mail, després d’altres premisses a tenir en compte: volem homes valents!!!!!!!!!!

NOTA 3: s’ha prescindit de les fotografies comprometedores.

S'HA FET ÚS DE CITES TEXTUALS D'ALGUNS CORREUS ELECTRÒNICS, S'HA DEMANAT PERMÍS SOBRE ELS DRETS D'AUTOR, QUALSEVOL CONSULTA /i, o COMANDA PER PREPARAR ALTRES EVENTS POSIS EN CONTACTE DES D'AQUÍ MATEIX.


sábado, 10 de abril de 2010


Il.lustració de l'amic RnBonet, gràcies per aquesta platja...

[sent]
admira’m de lluny
quan m’escoli d’infinit mar
i sigui silueta per agafar amb els dits
mentre s’esllavissa la terra en pols
[xiuxiueja]
dins el jorn de la marea
em balanceja la corrent
és la humitat que em besa la pell
és la sal que m’acaricia picant
[llança]
fes-me l’ombra d’un racó
i de la resta un oasi deliciós
diürn i càlid flirteig
dessalant el timbre de la teva veu
dins l’embat d’una onada

viernes, 9 de abril de 2010

El meu col.lectiu preferit!


ESTRENA LLIBRE!!!

"Els reptes són per als valents, les il·lusions per als somiadors... Som agosarats i fem un pas endavant: publiquem un llibre amb els nostres relats.

No es un recull convencional, cada història porta un segell propi, no n’hi ha dues d’iguals, ni tan sols de semblants, són un recorregut per cada univers particular, que tan pot estremir com arrencar un somriure, però totes tenen la voluntat de remoure alguna cosa, de no deixar indiferent.

Si ens hi voleu acompanyar, farem la presentació del nostre llibre a la llibreria Àgora (Sallent), el dia 16 d’abril de 2010, a les nou del vespre."

regió7 09 d'abril de '10



En principi sóc jo i el títol m'agrada!