R iu, aigua, tot el que mulla
O lor dels racons, del sól, fins i tot dels fems
S ilenci germinat de sorolls, notes i crits
A trapats als segons seguim laberints plens d’aire
Perquè necessita aigua i fa olor dolça, rànsia amb els dies com el moscatell en got petit i, de tant en tant, al regalar-la se’n senten paraules i algunes resten atrapades en jardins, avui però entre laberints de paper
FELIÇ SANT JORDI!
O lor dels racons, del sól, fins i tot dels fems
S ilenci germinat de sorolls, notes i crits
A trapats als segons seguim laberints plens d’aire
Perquè necessita aigua i fa olor dolça, rànsia amb els dies com el moscatell en got petit i, de tant en tant, al regalar-la se’n senten paraules i algunes resten atrapades en jardins, avui però entre laberints de paper
FELIÇ SANT JORDI!
Eiiiii !!!, gràcies pels versets primaverals, que a RC no et vaig dir res.
ResponderEliminar"laberints de paper", el St. Jordi, trobo que és una molt bona imatge. Casualitats..., jo darrerament també l'uso (un dia que passejava pel laberint d'Horta, a Barcelona, em va inspirar...).
Acabo amb una cita de Josep Palau i Fabre:
"La nostra llibertat és la llibertat del laberint".
Continuo embolcallat entre els teus laberints de paper. Merciiiii !!!
F
I va i fa poemes a les roses... Bons, per altra banda! I es deixa 'embolicar' per les rambles i els santjordis...
ResponderEliminarPels llibres, no, que això és una altra cosa! I no pense en la feina!!!