Repte "Clàssic" CDXX: El Repte Absurd

Teories del ser

Porta els cabells retallats amb les tisores de la cuina, agafa piles de llibres de la biblioteca que no es llegirà i deambula amb un cotxe de difunts per les fires de la comarca del Bages, que va comprar amb la venta d’un hort de Cabrianes. Té una casa immensa de pedra amb vistes al riu Llobregat, en un balcó hi té caps de nina i a l’altre una mà de plàstic que agafa una rosa rosa.

Ha nascut fa unes hores, la cobreix un llençol blau i dorm plàcidament. La troba lletja i arrugada. No ha donat ni un petó a la seva mare, ha fet una marranada cridant com un beneït per l’hospital i s’ha guanyat una setmana sense televisió. Pel matí no voldrà anar a l’escola, no es menjarà l’esmorzar, farà un drama per dinar i vomitarà per sobre del sofà tot el sopar. Ha estripat tots els contes nous de l’Abril i vol anar a viure a casa dels seus avis.

Ella és jove encara. Va aixecar-se d’una cadira de rodes fa poc i creu que ha de viure la vida com si fos l’única persona que la viu. És impertinent, malcarada i es vol dedicar a explicar contes als nens. Es muda de bruixa i fa por a la quitxalla, els pica amb l’escombra amb ràbia quan intueix que ja no l’escolten, els ha transmès por i desconfiança amb un llop disfressat de caputxeta. No la trucarant més, però continua repartint el seu DVD promocional.

Vanitosa, passeja la cua, bruta i plena de puces. Ha sigut mare un parell de vegades i va tardar unes setmanes a tenir el ventre pla. Té molta cura dels bigotis i procura fer-se la pedicura quan troba alguna barana de ferro.

És la mare d’un conegut jugador de basket, és viuda i sempre va amb el seu fill. Porta roba blanca, sabates blanques, complements blancs, es fa tractaments blanquejadors dentals de tres-cents euros i canviaria el color carn de la seva pell pel blanc. De jove tenia el cabell fosc i a l’estiu passejava amb un paraigües gegant per la ciutat de Rosario.

Amb gairebé els quaranta té els mateixos pensaments de quan en tenia trenta, vint i deu. L’acaba de deixar la seva parell de dos anys i no entén perquè. Diu que és actor, ara no té ningú que el mantigui i omple el currículum de classes de malabars, teatre al carrer i alguna representació a l’any que fa l’esbart de la ciutat. S’ha canviat de pis i la seva mare li ha anticipat l’herència amb un cotxe de segona mà. Ara està fent gira amb una companyia que va per les escoles, fa de pallasso però no s’acaba de fer amb el paper.

Sempre té depressió, és jove, no molt guapo però simpàtic i bona persona. Creu que per ser algú ha d’estar amb algú. Va conèixer a una noia per internet, té vint-i-vuit any, és de Romania, no té feina i una criatura de dos anys. La segona setmana ja feia de pare i tenia la nevera plena. No ha follat amb ella, vol anar a poc a poc, en uns dies li comentarà de preparar una habitació que té buida per la nena i d’anar a comprar un armari més gran.

Ser una part de l’arc semicricular de la Corona Boreal la fa sentir petita, somia en ser una gegant vermella, però si tingués un paper com la del Nord es donaria per satisfeta. Se’n riu d’Andròmeda i Àries per enveja, eixampla el seu diàmetre contenint la respiració i fa trampes amb l’òrbita per tenir més llum.