Tapa’t una mica,
Margarida!
Com goses treure’t roba
a la vora del riu
si tota “cuca” viu!!!
I no pensen...
“que bufona...
mira quina cara tan mona!”
-has vist aquella fresca
que no es tapa ni una engruna?
-goita goita quina una
un favor a cadascuna!
Com diu el gall a la gallina
“Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content!”
I la Margarida tota eixerida
va a pèl perquè vol
només faltaria!
Hi ha una cançò popular que fa més o menys així (de petit me la cantaven):
ResponderEliminar'Hi ha una noia vora el riu,
pregunteu-li com se diu:
Margarida, Margarida
pregunteu-li com se diu:
Margarida de l'ull viu!'
ah si? Doncs potser és dins el meu subconscient perquè no la sabia, sabia la de "marieta de l'ull viu" quina casualitat!!!hehe!
ResponderEliminarRecordssss Miquelllllll
Tens raó! és 'Baixant de la Font del Gat' la cançò!
ResponderEliminarQuin lapsus... És que me la cantava la meva tia quan era molt petit i es diu Margarida, potser per això ho vaig associar.
Ja deia jo que no m'acabava de sonar la lletra, i resulta que no era un riu sinó una font i no es deia Margarida sinó Marieta!
una abraçada!