“-¿I que saps què penso? Que les persones vivim a base d’anar cremant records. I, a l’hora de mantenir-nos vius, tant és si aquests records són realment importants o no. Els records només són el combustible que cremem. Quan llences papers al foc, tant és que siguin anuncis de diari, llibres de filosofia, fotos de revistes pornogràfiques o bitllets de deu mil iens. Només són papers, ¿oi? Mentre els crema, el foc no va pensant: “Oh, això és Kant”, “Això és l’edició vespertina del Yomiuri” o “Renoi, quines tetes”. Per al foc, només són retalls de paper. Doncs amb els records passa el mateix. Tant els que són importants, com els que no ho són tant, com els que no ho són gens...només són el combustible que cremem.”
Paràgraf del llibre After Dark de Haruki Murakami
Una lectura realment deliciosa...
Paràgraf del llibre After Dark de Haruki Murakami
Una lectura realment deliciosa...
Provarem amb Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Ja havia llegit aquest fragment en algun lloc. I t'he de dir que no hi estic GENS d'acord amb el que diu. Em sembla pura retòrica, una dissertació 'perquè sí'. Però tampoc he llegit el llibre i no conec el context, etc.
ResponderEliminarTot i així els records que suposadament cremem i són combustible són els bons, als quals tirem mà quan els necessitem i no s'arriben a cremar perquè en alguna ocasió hi tornem a recórrer.
Pel que fa als dolents no ens serveixen de combustible però tampoc els arribem a oblidar, ens serveixen d'experiència (tots, els bons i els dolents).
Sempre he cregut que una ment no oblida MAI, tot el que hem viscut romandrà per sempre més al subconscient. Allò que suposadament oblidem només desapareix de la part conscient, per fer lloc a coses més útils.
És clar, tant és que un record sigui important o no, és un record i ja està... mirat així és d'una lògica aplastant, però no hi estic d'acord, per això et deia lo de la retòrica. Hi ha detalls insignificants que et poden salvar o canviar la vida i a mi sí que em sembla cabal la diferència, tant si es tracta d'un record com d'una poma.
En fi, espero que no t'enfadis, només és la meva humil opinió!
una abraçada!
Ans al contrari amic Miquel!!!
ResponderEliminarEl llibre en sí està ple d’imatges, et du i guia com si fossis un dels personatges dins una perspectiva viscuda en tercera persona sense nom ni condició, expectant de les circumstàncies. L’expressió, música, ambient,intriga, sorpresa, misteri...Realment deliciós, com aquest paràgraf. M’encanta la imatge que es dibuixa entre línies: una foc amb la boca entreoberta comptant peregrins anònims que es consumiran dins les seves entranyes! Un foc que ens alimenta. El paràgraf em va fer pensar en l’energia “que ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma”, tot i que no estic d’acord en que el contingut no és transcendent, en això també discrepo. Evidentment un bon record cremarà el combustible suficient per a que ens rutlli el motor unes quantes hores amb un somriure, d’altra banda els altres potser només ens ajudaran a moure una cama.
Em vaig quedar en el concepte general, la percepció dels records, de tot el que em viscut per fer-nos ser com són, per generar més energia, més de nosaltres mateixos. L’ahir conseqüència d’un avui.
Porta’m la contrària quan vulguis!!
Crec que és cert que les persones vivim dels records. Tots estem fets de records, són com una motxilla que portem a l'esquena. Potser més pesada, potser més lleugera, però és com un segell a la pell.
ResponderEliminarQui no té records??? Qui no fa ús dels records, a vegades, per recordar-se a sí mateix qui és i què ha fet per arribar a ser qui és...???
No estic d'acord amb què els records són indistints de continguts... Crec que hi ha certs records que ens frenen per la connotació negativa que tenen sobre nosaltres; així com n'hi ha d'altres que ens empenyen a córrer sense parar, donant-nos una força espectacular i una resistència insaciable, degut a com ens enorgulleixen i com ens fan dibuixar un somriure en el rostre.
Si crec que hi ha una veritat més que certa és que en el fons, nosaltres estem fets de records i acabarem sent un record.
Molts petons, bonica!!!!
Nu