Clarobscur a les golfes
du tatuat el matalàs
ideleble sota la roba rànsia
indolor somort que l'apaga.
intueix el jorn que naix
escopint titlles gòtiques
per contrades de besllum.
sorgeixen resos d'oració poètica
un vers i una estrofa, i un vers i una estrofa
com l'esma d'un remolí
emmudeix al fons la veu d'un decasíl.lab
ocult ja dins el cercle de l'oblit
delirant romàntics i insegurs
pells de morts en altres llengües
retalls en llatí que cusen les flegmes
a remolc d' una cita en aremeu
en un oasi portuari on s'alcen les veles
intuint perfums de pergamí tendre
ensordeix un foll Shakespeare
imcomptable estona sense temps,
i de peu camina per conegudes llambordes
fou drapaire amb sang de poeta
erudit vestit de febre tifoide
tanca el ulls i un jove Baudelaire
el traeix amb la mort de maleït
i els mots cremaran dins una fossa.
Carl Spitzweg (1808 - 1885) va ser un pintor romàntic alemany i poeta. El seu pare el va fer estudiar per ser farmacèutic. Va obtenir el seu títol a la Universitat de Munic, però mentre es recuperava d'una malaltia també es va dedicar a la pintura. Spitzweg va ser autodidacta com a artista, i va començar copiant les obres dels mestres flamencs.
Us proposo una de les seves obres: "El poeta pobre", pintada per l'autor l'any 1839.
Ieps RKL !
ResponderEliminarNo se si va ser el lloc més adient, a les votacions del RPV d'RC, però mantinc el que vaig dir i(-te): el trobo un molt bon poema, ric en vocabulari, atrevit un xic enrrebassat potser, però lúcid, amb uns versos finals fantàstics.
Em pensava que tindria més vots la veritat, però no importa en el sentit que, almenys a mi, m'ha deixat petjada.
Saps ?, pel context i per la imatge, jo també vaig pensar en Baudelaire, en aquest cas enfocant amb la sublim "Les flors del mal". Segurament però, tu vas anar més enllà que jo, encara que costa un xic desxifrar el desenllaç (?). Jo, potser l'hagués fet en segona persona del singular, com més proper no se... Però NO EM FACIS CAS, em costa molt comentar i això de "crític literari" és clar que no aniria per mi.
Et continuo llegint,
Abraçades !
Fidel
I ja m'aturo aquí. Felicitats pel blog i també per escriure amb l'espontaneitat i la gosadia només a l'abast "dels grans"