Il.RnBonetA l’obrir-lo la vaig veure com l’últim dia
Amb Pell de ceràmica
Recoberta de pols fina, com de teranyina
Nua i eternament dormida
Rodolant pels records, vaig vomitar
Extasiat de dolor
N’era un, un 31 d’octubre, de gom a gom
De morts, de vius i flors seccionades
Consol de molts, pecat de burros
M’intuïa la migranya, dues com ella?
Vaig marxar de seguida
"Alauantutzree"!!!Excel·lent recordatori!!!!!! El "de gom a gom de morts" és antològic, de debò.
ResponderEliminarPerò no; no estava la senyoreta -real- en un fèretre. Melancòlica, sí; ben cert t'ho assegure. I un xic nerviosa: una certa picoreta allà on el ventre canvia el seu nom cast, l'entremaliava...