Buf, rebuf
Fa fred, un fred calent, com d’olor de fum
Recorda al dolç del panellet i a la calenta castanya
Així, en un ventall d’ocres i marrons secs
es gronxen juganeres les fulles enriolades
cantant esvalotades al patí de l’escola:
“Oh, la la
quin sanglot d’aires,
d’anar i venir de vents
sotracs, remolcs i revifades.
Que serà, serà
alegria que vola
dansa del plataner
lleu revolta, solta.”
I qui ha dit que no ets poeta?, que me'l/me la menge!
ResponderEliminarPS. El dibuixet és de 'allan lee', no?
Ai, les castanyes i els dolços panellets... mmm (acompanyats d'un bon got de garnatxa, sempre!). No és el típic poema 'trist' o melancòlic sobre la tardor, al contrari, és vital i alegre i això m'ha agradat. També és un contrast amb el dibuix, molt xulo, per cert!
ResponderEliminarM'agrada aquest element del 'pati (treu l'accent!) de l'escola', em recorda la castanyada. I la 'dansa del plataner', molt encertat (veig que per aquí també en teniu de plataners). Les fulles d'aquests arbres sempre són les primeres en caure i anunciar l'arribada de la tardor, són espectaculars.
una abraçada!