Per fi un bonet amb aires masculins!Per fi! Un home!
Oh, home, un home, un gairebé únic home!!!
[Bonet, què t’ha passat?]
De tots els dibuixets, que busquen versets
Em quedo amb aquest!
Que per què?
Doncs pel xassís, l’eina i el color
Pel posat, la tauleta i el que sembla un cinturó
Pel teixit contràctil del cos
Que dibuixa el que amaga un gran cor
Bondat, generositat i tot un mar de virilitat
Oh, home, un home!, un gairebé únic home!!!
Un Adan! aquí una Eva!
[Bonet, algun truquet per fer-lo de carn?]
Si algú un dia va multiplicar peixos sense esquers,
Fes-ne alguns [homes d'aquests, no de peixos]per la propera trobada i en farem una rifa ben apanyada!
-dones relataires, allau de correus pel Bonet,
es veu
que en sap fer de veritat, de cap a peus!-
En aquest t'has convertit en 'pregonera' d'ànsies que...
ResponderEliminarCollons, quina 'propaganda'! Ja em veig com aquell final del sermó de la muntanya, multiplicant '"homes bien guarnidos" '...
Hi ha explícita ironia i/0 "poesia apologètica de la carn". Hi ha diàleg amb l'autor. Hi ha sorpresa, ambigüetat (no se si calculada...). Vaja, tot el que jo, o no he sabut o volgut veure (?).
ResponderEliminarSi, hi ha més enllà del fet sarcàstic, dir-te... com n'és de rica la poesia, el dibuix la pintura... Perquè admet múltiples interpretacions i de cops, antagòniques. Està bé i enriqueix que poguem tenir dues visions contràries d'aquest gran dibuix de l'amic Bonet. Tu, igual condicionada pel fet de la novetat de l'autor i/o pel fet de ser dona (ves a saber...), o pel fet d'allò del culte al cos, etc... I jo, encaparrat amb els racons de l'ànima, ves per on!, caient en el típic tòpic de que "on hi ha un cos escultural i formós, hi ha un cap buit". Ficció o realitat, la llibertat creativa no té (o hauria de) límits. Jo particularment, suposo que vaig pensar massa (massa tòpic, també), no vaig caure en la singularitat i novetat de l'obra, vaig anar directament a 'interpretar' l'homenot. Tanta 'crítica', la meva, condicionat pel fet de ser home ?; per les idees i prejudicis que tinc? No se... Ieps!, perdona la nebulosa, crec que aquesta tardor em cauen fulles al cap i ja no hi toco, jeje. Però és el que vaig veure: un cap cot, un derrotat amb braços i espatlles massa... solemnes i grandiloqüents. Suposo que tot plegat condicionat a allò de "qui té el poc que té, no està obligat a més" (jeje). Enveja sana en definitiva, sana ???
Jeje... Parlem