Il.lustració: Primavera d'hivern de RnBonet

És dissabte i baixa el teló

Subtilment, com de ziga zaga, lleu, dèbil, esmunyedissa
Jeu, tímida, nena juganera
el terra és fred, la pell calenta, les natges arrissades i el pèl en dansa

per la finestra, s’abaixa la tarda fent tint d’ocres
esculpint una primavera d’hivern caduca de verds

ell la mira sense desig, repetint, una rere l’altra, mirades foragitades
esberlant els solcs del temps amb impaciència

per l’est s’agita la nit, refredant les parets nues
s’aixeca insegura amb esperit de fulla seca

amb veu cremada, no sentim el què l’hi diu, tampoc veiem on van
sense cap llum encesa, l’espessa negror se’ls engoleix