Pintura de Ramon CasasBruta cobdícia,d’aquí la conxorxa
gata, gateta, sospira’m un miau
quan quieta em mires amb zel
pertorbant-me amb càstigs dolorosos
i blasfèmies ordinàries
lliga’m la ment amb l’entrecuix
dominant el pinzell masturbador
fent cercles pornogràfics sobre els pits
després de xuclar-ne tot el nèctar
diga’m que ets la meva meuca,
incandescent i d’ocre inflamable
fem dictats orals en sànscrit
com veus de titelles escorredisses i obedients
il•lustrant udols d’un mantra
disfressant d’inferns tots els eufemismes existents
així, amb perversió estàtica
farem cridar l’ànima del llenç encara humit.
gata, gateta, sospira’m un miau
quan quieta em mires amb zel
pertorbant-me amb càstigs dolorosos
i blasfèmies ordinàries
lliga’m la ment amb l’entrecuix
dominant el pinzell masturbador
fent cercles pornogràfics sobre els pits
després de xuclar-ne tot el nèctar
diga’m que ets la meva meuca,
incandescent i d’ocre inflamable
fem dictats orals en sànscrit
com veus de titelles escorredisses i obedients
il•lustrant udols d’un mantra
disfressant d’inferns tots els eufemismes existents
així, amb perversió estàtica
farem cridar l’ànima del llenç encara humit.
Em quede amb la musicalitat del comançament: "gata, gateta, sospira'm un mèu" i amb la rotunditat del darrer vers: "farem cridar l'ànima del llenç encara humit".
ResponderEliminarRecollons!!! 'començament'!!!
ResponderEliminarAu!, ja està!!!
Que bo! M'ha agradat moltíssim, desenfrenat i lasciu, perfecte per il·lustrar el quadre.
ResponderEliminar(pshhhhh... ho dic fluixet, revisa les faltes)
ResponderEliminarMolt bo, realment molt bo. És colpidor, d'un erotisme sense càrregues ni grans pretensions. El final és molt bo. Per això el vaig votar, s'adiu perfectament amb la imatge. L'erotisme-sensulaitat..., és un bloc temàtic que sempre he pensat que tinc pendent. Vaig aprenent...
ResponderEliminarL'altre dia a Tavèrnoles (quan vam anar a Casserres) tot sopant els hi deia a l'Empar, el Ferran, La Bruna i la Carme (Cabús) que a mi m'agraden els poetes que ARRISQUEN. En aquell moment no ho vaig saber definir..., hi penso però m'és difícil. Tu, el cargolsalalluna, la xantalam (en part), algunes coses del bonet i el cirerot, l'allan lee i altres que em deixo..., ho feu. Per mi, els poemes ahn de tenir certa pebre o salsa picant, un final colpidor, temes que et sorprenguin o, sobretot, et trasvalsin... És quelcom irracional que no se descriure, però... FELICITATS de nou !!!