Línia albaS’enfila suaument pel tul de pell
filigrana beix trencat, subtil de tacte
perfilant l’esqueix delicat del ventre.
Crepuscle que punteja l’arqueig
còmplice d’un equinocci de dia i un solstici de nit
antull al·legòric de bellesa exquisida.
La mare el sent néixer, el petit neix sentint-la.
per la meva laureta i el meu "nebot" Èric!

'De tal palo, tal astilla' que diuen...
ResponderEliminarEnhorabona, tietaaa!
p.d:(està bé el canvi de look del blog)