RPV 167

Jo em donaria....

fóra un vermut
de paladar exquisit
on emprenguérem queixalada
un aplec imprevist
rauxa fera de la gana

un empolsimat
“alau fab”,
,o el que en queda,
-Ruc, deixa’n per la resta-
dic al més forçut
empentant per ser el primer
qui bada pel peu es calça

i jo que sóc llest, m’enfilo
per la coberta estreta
em llegeixo quan m’aturo
i la munió em deixa
cada lletra
“Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés “
mataria per multiplicar-ne el pes
dos lloms
i cinc teixells
deu talls així en blanc
i cent més de vers petit
vint títols i el cordill de melic
que la seda setinada
em fa perdre els sentits
coloraines per vestir
que són saladetes i passen fi

saps què et dic?
que m’afanyo per sortir
estic tip i tinc un tap
el paper de poesia m’amanyaga.

-jo em donaria...
per un altre com aquest!


PARTICIPA DEL REPTE!!!
http://relatsencatala.cat/conversa/rpv-167-definitiu/1035847