De la sèrie per a l'exposició Somni o realitat (El Arco de la Virgen) Llapis i acrílic sobre fusta
Ester, ja saps que vaig al meu aire...La noia es veu espantada, però no del tot, és com...mirar sense tocar però...i si...
Curiosa
Vermell, gola de llop
aire pesat, feixuc, sufocant
metall al llavis,
i ombres als ulls
Amb escreix,
intrínsecs, ocults
els sentits, actors,
acció
la mirada és una mà,
una sola,
es capbussa a distància
pells, aroma,
tacte entumit
saliva fosa
que humiteja el drap
el silenci arromangat
un gemec pessiga
un instant esgarrapa
un sol minut més
i el temps delira
olfacte de goma
que rellisca com l’oli
que crema
i es fa i es desfà...
joc camaleònic
i més dibuixos que s’agiten

Gràcies Raquel!,
ResponderEliminarm'agrada com li queda el teu text,podria ser una possible interpretació, n'admet més d'una. Una abraçada
Ester
Boca tapada
ResponderEliminarcor en un ai.
Potser hi ha cua
de monyos flàccids,
d'ànima verge,
de mots suaus...
Tota imatge, tot poema, té múltiples interpretacions. Clar i ras! I en això consisteix la seua essència.
PS. Em sembla trobar-te una mica 'apagada'.
Tot bé?