mare mar
amb força
s’abraça a la sorra
liquant els peixos nocturns
el passeig de les gavines
i la brúixola dels vents
escuma com garrots
un puny
i un garfi que rasura la carn terrosa
la sal coent les ferides
bondat desmesurada
mare, no m’estimis tant


Incisiu, tendre i un punt melancòlic. És preciós.
ResponderEliminaruna abraçada!