Il.lustració de RnBonet
Nuesa camaleònica a 40º, sota l'ombra i sense vent
Escanya’m amb tendència inefable
amb dits prims i mans forjades
seu davant meu
pedaços de pells...
a l’era, com poma, els melucs
blau de gel just a l’entrecuix
vermell, encenall d’inferns
i el lilòs innocent, tal vegada el més calent
la línia es perd, no veig per on,
Oh, déu meu, on és la mà dreta?
i em perdo per una via més estreta
Oh, déu meu, on és la meva mà dreta?
insolació, calor......
i no ets més que un oasi, nu però,
dins la meva imaginació.
És xulíssima la pintura, la combinació de colors i la textura. I el poema, tan acolorit com la pintura mateixa. M'encanta això de 'com poma', queda de nassos.
ResponderEliminar(Ejem... la mà dreta, la mà dreta... 'es perd per una via més estreta'!)
Una mica diferent també està a la col·lecció que coneixes.
ResponderEliminarI sent de debò -em sap greu- l'esforç que cal fer per llegir-lo, allà a la 'diferència'. "Mea culpa!"
PS. No sé perquè anomenar la mà dreta, innocent, que es perd pels sotabancs del dibuixet. O no?