2 per 3

D’una tirada, sense pensar-t’ho
Diga’m qui t’ha dut l’infern
Perquè renegues de qui ets
I enfonses l’ànima en una fossa, comú, potser?

Que el món rodola en un absurd franc i existent
I tu, dempeus, vomites síndromes receptades
Vius absort, somort, com un idiota
Sense demanar si algú té més gana que tu

L’eix del teu ésser, un bonic melic sense sortir
Un got vessant després d’una gota escopida
L’espasa que t’imposes davant una paret
Els quatre dies que gastes com entrades gratuïtes

Fes, fes, fes-te un món rocallós, empedrat
D’ambient desèrtic i corones d’espines
Un flagel·lar-se amb un cactus
Tranquil, no n’hi ha una altra, només una

Per aquells que podrien intentar-ho però prefereixen gastar tota l’empenta que tenen per caminar com els crancs

No preferiries un 3 per 1?