miércoles, 10 de marzo de 2010

martes, 9 de marzo de 2010

RPV 120 - EL POETA POBRE



Clarobscur a les golfes

du tatuat el matalàs
ideleble sota la roba rànsia
indolor somort que l'apaga.

intueix el jorn que naix
escopint titlles gòtiques
per contrades de besllum.

sorgeixen resos d'oració poètica
un vers i una estrofa, i un vers i una estrofa
com l'esma d'un remolí
emmudeix al fons la veu d'un decasíl.lab
ocult ja dins el cercle de l'oblit
delirant romàntics i insegurs
pells de morts en altres llengües
retalls en llatí que cusen les flegmes
a remolc d' una cita en aremeu
en un oasi portuari on s'alcen les veles
intuint perfums de pergamí tendre
ensordeix un foll Shakespeare
imcomptable estona sense temps,
i de peu camina per conegudes llambordes

fou drapaire amb sang de poeta
erudit vestit de febre tifoide
tanca el ulls i un jove Baudelaire
el traeix amb la mort de maleït

i els mots cremaran dins una fossa.


Carl Spitzweg (1808 - 1885) va ser un pintor romàntic alemany i poeta. El seu pare el va fer estudiar per ser farmacèutic. Va obtenir el seu títol a la Universitat de Munic, però mentre es recuperava d'una malaltia també es va dedicar a la pintura. Spitzweg va ser autodidacta com a artista, i va començar copiant les obres dels mestres flamencs.

Us proposo una de les seves obres: "El poeta pobre", pintada per l'autor l'any 1839.

viernes, 5 de marzo de 2010

dibuixets busquen versets (secció RnBonet)

Dibuix de RnBonet

Sol, com l’udol d’un llop dins un embut

medita auster un nòmada
d’arrels berbers
es diu Kabdul
i du no més que el vestit i un pal
caminant errant de nord a sud;
quan les flames del migdia
el banyen de suor, resa a deshores
si la set el mareja de valent, dorm a destemps
la barba són els anys
els peus el lloc d’enlloc
i la solitud un buit ple de sorra



Sol, com l’udol d’un llop dins un embut

.........................



jueves, 4 de marzo de 2010

Si olores el perfum de les muntanyes
cap d'elles estarà massa lluny
d'on qualsevol pot arribar

miércoles, 3 de marzo de 2010

Fotografía de Chema Madoz http://www.chemamadoz.com
“-¿I que saps què penso? Que les persones vivim a base d’anar cremant records. I, a l’hora de mantenir-nos vius, tant és si aquests records són realment importants o no. Els records només són el combustible que cremem. Quan llences papers al foc, tant és que siguin anuncis de diari, llibres de filosofia, fotos de revistes pornogràfiques o bitllets de deu mil iens. Només són papers, ¿oi? Mentre els crema, el foc no va pensant: “Oh, això és Kant”, “Això és l’edició vespertina del Yomiuri” o “Renoi, quines tetes”. Per al foc, només són retalls de paper. Doncs amb els records passa el mateix. Tant els que són importants, com els que no ho són tant, com els que no ho són gens...només són el combustible que cremem.”

Paràgraf del llibre After Dark de
Haruki Murakami

Una lectura realment deliciosa...
Provarem amb Despietat país de les meravelles i la Fi del Món

martes, 2 de marzo de 2010

Abaporu de Tarsila do Amaral
Mida inoportuna

Ofegat dins una bassa d’oli desentrellant el com es tallaria les ungles dels peus, agafà una insolació de proximitat extrema. En unes hores perdé el coneixement tot clavant-se les punxes del cactus que a ple migdia li feia ombra. Així i tot, la irracionalitat d’aquell moment passà desapercebuda.

lunes, 1 de marzo de 2010

REPTE POÈTIC VISUAL 119: AUTOREFLEX

Fotografia de Francesca Woodman


Pols
S’esfumen volàtils, sigil.loses
seguint les directrius d’un pantà fet d’aire
esberlant el sospir càlid de la fusta,
l’olor s’ofega, és suau, dolça.
I una rebota, és fred i estrany,
veient una veritat oposada;
l’altra s’esmuny per una riera blanca, tèxtil,
que l’acarona amb els blecs;
unes quantes llisquen per la pell
tobogans de cuixes i dits d’un peu,
amuntegant-se dins la ceguera
d’una claror que les dibuixa.
Rebel.lió per les postades,
reunió dins el gèlid tacte d’un vas de vidre,
dormilegues en un alberg improvisat
just darrera un manyoc de paper sense lletra.

Ella, immune a tot, s’observa