viernes, 8 de octubre de 2010

mireu què m'ha dit el meu amic Bunet!!!


Ramon ha escrit
Qüestion:
¿És la foto perfilaire
després del bonaire-
no sabem si affairei si fou,
molt d'aire-
dels ossos mostraires
allà el viatjaire
per monts i vallaires
prop del fronteraire...?
Recolzada al caire
d'aquest finestraire
sempre somrisaire
i amb la cuixa a l'aire...

record bonetaire!!!

PS. Potser totes les rimes amb '-aire' no siguen 'excessivament correctes' -políticament, em bufa la gamba!- però aviat seran al Fabra. No?????

jueves, 7 de octubre de 2010

Rastres

estripa la gana amb carbonet de paper
una cel.lulosa feta de sutge
que regalima si no és amb ploma,
ploma o el càlam d’aquell viatge a Alexandria

fes-te de porpra, egipci, foc i amb filosofia de traductor
parla grec, amb signes o torna't sobtadament mut
a vegades és millor no dir res, diuen,

escorcolla la matèria grisa
O(ohhhhh) no, tu esculls

viernes, 1 de octubre de 2010


Il.lustració: Primavera d'hivern de RnBonet

És dissabte i baixa el teló

Subtilment, com de ziga zaga, lleu, dèbil, esmunyedissa
Jeu, tímida, nena juganera
el terra és fred, la pell calenta, les natges arrissades i el pèl en dansa

per la finestra, s’abaixa la tarda fent tint d’ocres
esculpint una primavera d’hivern caduca de verds

ell la mira sense desig, repetint, una rere l’altra, mirades foragitades
esberlant els solcs del temps amb impaciència

per l’est s’agita la nit, refredant les parets nues
s’aixeca insegura amb esperit de fulla seca

amb veu cremada, no sentim el què l’hi diu, tampoc veiem on van
sense cap llum encesa, l’espessa negror se’ls engoleix

jueves, 23 de septiembre de 2010

Fotografia de RnBonet


El que més s'assembla a un títol: dins un forat


-SÓC AQUÍ DINS!!!!-


Provablement vulgui sortir, va pensar

A fora l’aire era tranquil i el terra quiet

Va continuar caminant, allunyant-se, cada vegada més lluny.

Llavors, comptant pedres i pensaments, se’n va oblidar


Hi feia fred, molt fred, volia sortir, sentia fòbia

No sabia com havia entrat, tampoc com sortir

Ostres, per què marxa? -EI, SÓC AQUÍ DINS, EIIII, TUUUU-.


I ell es va fer petit, petit i més petit


L’altre, allà dins, es va quedar sense veu

lunes, 6 de septiembre de 2010

autobiografia sense fotografia

  1. M’heu sentit mai a dir.....

    (pregunta)Que les patates tallades a daus i barrejades amb verds, un d’ells d’oliva, i taronja, no m’agraden?
    (resposta)Vaig vomitar-ne un plat sencer el dia que vaig conèixer uns ex's sogres

    Que el meu color preferit és algun en concret? Mentida, us vaig dir una mentida

    Que mai més ho faria? Podria ser que fos després de beure’n més d’una, provablement, tampoc passa res si no és així, oi?

    Que sóc bona en alguna cosa? Ni falta fa intentar-ho, aquestes alçades sóc el que sóc, eh! i els meus esforços m’ha costat, faig el que puc, diuen que així no estàs obligat a més

    I fins aquí

    ja no sé si sóc poeta o si ho he estat alguna vegada crec que no i si he dit que sóc poeta matiso m’agrada escriure suposo que renglons curts plens dels meus significats però tan meus que a vegades em rellegeixo i he de buscar el moment per retrobar-los si no em ve de gust l’entonació no detallo els punts d’accentuació i si em fa mandra posar el dit sobre el “bloq mayús” ho escric tot en minúscula em dóna la sensació que es com si ho digués de tu a tu la lletra capital m’atabala
    vaig somiar que tenia el dit polze decapitat i buit no tenia ós el subjectava amb força pensant que es quedaria enganxat.


    l'altre jo hagués dit això així , i cito textualment:

    "dit, tallat, mutilat, esbiaixat i crec que mal seccionat
    interpreto i és estrany
    no m’he rumiat el
    dit
    ni he pensat en una mà sencera
    tot i així el subconscient m’ha fet subjectar-lo
    em tambalejava el pedaç
    "


    d’això així no se’n pot dir ser poeta

    i ja veus que en deus haver tret de tot
    un absolutament
    RES

lunes, 23 de agosto de 2010

bona senyal!

Escurar els ossos

Si es pogués assenyalar un pensament,
una idea, una sensació,
duríem més mans a sota la roba,
peus amb deu dits
i ulls trifàsics amb falanges, carn i ungles.

Ceba, de capes!- dic.
Pluja, d’aigua es b[v]eu
Temps com ordits encreuats


Llepa i queixala


lunes, 2 de agosto de 2010


Forjarem instants,
Fent de la calor blocs de gel
Amb les cames, els ulls i la ment
D’il.lusions, agulles immòbils d’un temps
Per així palpar-lo i endur-me’l a la meva motxilla


Bones vacances!!!
tornaré amb molt a dir