autobiografia sense fotografia

1. M’heu sentit mai a dir.....
   
   (pregunta)Que les patates tallades a daus i barrejades amb verds, un d’ells d’oliva, i taronja, no m’agraden?
   (resposta)Vaig vomitar-ne un plat sencer el dia que vaig conèixer uns ex's sogres
   
   Que el meu color preferit és algun en concret? Mentida, us vaig dir una mentida
   
   Que mai més ho faria? Podria ser que fos després de beure’n més d’una, provablement, tampoc passa res si no és així, oi?
   
   Que sóc bona en alguna cosa? Ni falta fa intentar-ho, aquestes alçades sóc el que sóc, eh! i els meus esforços m’ha costat, faig el que puc, diuen que així no estàs obligat a més
   
   I fins aquí
   
   ja no sé si sóc poeta o si ho he estat alguna vegada crec que no i si he dit que sóc poeta matiso m’agrada escriure suposo que renglons curts plens dels meus significats però tan meus que a vegades em rellegeixo i he de buscar el moment per retrobar-los si no em ve de gust l’entonació no detallo els punts d’accentuació i si em fa mandra posar el dit sobre el “bloq mayús” ho escric tot en minúscula em dóna la sensació que es com si ho digués de tu a tu la lletra capital m’atabala
   vaig somiar que tenia el dit polze decapitat i buit no tenia ós el subjectava amb força pensant que es quedaria enganxat.
   
   l'altre jo hagués dit això així , i cito textualment:
   
   "dit, tallat, mutilat, esbiaixat i crec que mal seccionat
   interpreto i és estrany
   no m’he rumiat el dit ni he pensat en una mà sencera
   tot i així el subconscient m’ha fet subjectar-lo
   em tambalejava el pedaç "
   
   d’això així no se’n pot dir ser poeta
   
   i ja veus que en deus haver tret de tot
   un absolutament RES