jueves, 15 de abril de 2010

Cardiff





un equip parell, dues catalanes
amb ganes, perquè no dir-ho
i allà, amb les públiques a la mà !

martes, 13 de abril de 2010

perquè tots ens hi hem trobat, i resulta divertit!

EL AMOR ES EL INFIERNO: un libro de historietas de Matt Groening




lunes, 12 de abril de 2010

ULLDETER 2010 (CINC DONES I UN DESTÍ)

Així s’arrancava el motor, quatre dones com cal i un fi (perdoneu, rectifico, i un destí) la cinquena , sense discòrdia, fou recollida al primer punt de control.

Plans A’s i B’s i C’s, de tots els colors: dormir al ras fou una opció descartada per majoria absolta, com algunes altres opcions com el càmping i flipades vàries (meves, ho reconec).
Que què Olga? (dic amb un to orfe d’esperit)
-jejeje!Ja ens comencem a conèixer !Si si, la cara era justament aquesta!jejeje!
Aviam, posem una balança, i no la de justícia sino la de sospesar, com qui pesa grams, doncs aixonses.
Eh, i la resta?
-Ok amb l'Olga. Esperem a veure que passa i llavors decidim.
-Wanda, wanda, wanda que fuerte me parece!!!!
-XXX (no trobo el que va dir la Laura, no vas dir res?)
(fem un salt al temps)
Jo dic:
-Oros!
I la Laura, què ha de dir la Laura:
Doncs que “oros” no.
I jo insisteixo:
-1 m. pl. [LC] [JE] Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d’or.

Per cert, afegeix la Marta:
-Molt bé Raquel!!!! Això són com a mínim 20 punts!
I aquí va la meva (ja no hi pensava):
asilar
conjugació
[de asil]
v tr 1 Donar asil. Aquell país es va oferir a asilar-los.
2 Recollir (els desvalguts) en un establiment de beneficència. Ara que ha començat el fred, han asilat els rodamons en dependències de l'ajuntament.

Així que ja ho veieu, em sembla que la Raquel i jo mateixa som les guanyadores morals de la partida, ja, ja!!!

I la Rusor, rusorrrrrrrrr què dius tu?
-Que són les tres i encara no has dormit?
Interromp la Laura dient:
-CALLEU!

Totes es posen d’acord i diuen (això va ser abans, un atac directe contra la integritat d’un membre de l’equip), cita més que textual:
-Ets la nova, no hi ha cervesa per tu!

Decidit per unanimitat:
-Anem cap a l’altre coll!

La Marta diu:
-Jo també m'ho vaig passar molt bé i tinc ganes de repetir-ho, però millor sense neu perquè així no cal portar tantes coses ni patir per la integritat física d'una mateixa.

I la resta com unes pasqües, tot i que encara no hem rebut resposta de l’Espill, on ets?

NOTA: El comitèorganitzadorsortidaulldeter es troba en aquest moment inactiu fins a la fosa de neu total, o parcial, del terreny, sense riscs d’allaus, ni ventades extremadament perilloses.

NOTA 2:Conclusió via e-mail, després d’altres premisses a tenir en compte: volem homes valents!!!!!!!!!!

NOTA 3: s’ha prescindit de les fotografies comprometedores.

S'HA FET ÚS DE CITES TEXTUALS D'ALGUNS CORREUS ELECTRÒNICS, S'HA DEMANAT PERMÍS SOBRE ELS DRETS D'AUTOR, QUALSEVOL CONSULTA /i, o COMANDA PER PREPARAR ALTRES EVENTS POSIS EN CONTACTE DES D'AQUÍ MATEIX.


sábado, 10 de abril de 2010


Il.lustració de l'amic RnBonet, gràcies per aquesta platja...

[sent]
admira’m de lluny
quan m’escoli d’infinit mar
i sigui silueta per agafar amb els dits
mentre s’esllavissa la terra en pols
[xiuxiueja]
dins el jorn de la marea
em balanceja la corrent
és la humitat que em besa la pell
és la sal que m’acaricia picant
[llança]
fes-me l’ombra d’un racó
i de la resta un oasi deliciós
diürn i càlid flirteig
dessalant el timbre de la teva veu
dins l’embat d’una onada

viernes, 9 de abril de 2010

El meu col.lectiu preferit!


ESTRENA LLIBRE!!!

"Els reptes són per als valents, les il·lusions per als somiadors... Som agosarats i fem un pas endavant: publiquem un llibre amb els nostres relats.

No es un recull convencional, cada història porta un segell propi, no n’hi ha dues d’iguals, ni tan sols de semblants, són un recorregut per cada univers particular, que tan pot estremir com arrencar un somriure, però totes tenen la voluntat de remoure alguna cosa, de no deixar indiferent.

Si ens hi voleu acompanyar, farem la presentació del nostre llibre a la llibreria Àgora (Sallent), el dia 16 d’abril de 2010, a les nou del vespre."

regió7 09 d'abril de '10



En principi sóc jo i el títol m'agrada!

sábado, 27 de marzo de 2010

Quina organització!!!
Els companys d’escriptura de l’Ateneu del curs ’97 “Els crancs” van fer un homenatge (tan acurat, genial, sincer, punyent, simpàtic, alegre, etc) al seu company Toni, un munt de sensacions que es respiraven a la volta i gira de cada paraula llegida.
Un plaer haver compartit amb tots ells la tarda d’ahir, companys de Relats en Català (La Montse, en Ferran, l’Empar i la Mercè), família i amics!!


Et sentíem allà, amic, tal i com va dir la Susagna.

L’heroi del dia, en Toni. Perquè era un perfecte desconegut, perquè era la primera persona que vaig conèixer a la xarxa i més que un plaer en persona, perquè tenia un bloc d’herois on el pressenties divertit i feliç, perquè em va permetre compartir i escriure-hi els meus, i em va ensenyar que cada dia hi ha quelcom que ens fa viure; deia:
“Ooooooh com mola sentir que ets viu, saber que, malgrat que al carrer està nevant, el calendari de les teves entranyes marquen el mes d'abril... repeteixo:... Oooooooh com mola sentir que ets viu !!!!”
I sobretot, sobretot, sobretot pel seu carisma seductor, extravertit i amb una gran capacitat d’estimar.

Tenia un bloc ple d’ell mateix, d’una sensibilitat especial, era com les seves paraules, o són les filles que s’assemblen al pare? Tallades a mida, com qui es fa un vestit al sastre, per explicar-nos un pedaç de narrativa, o ficció. Oi que t’agradava en Tàpies? La vida és la mar de curiosa, però tu més i em vas dir: “ va ser la curiositat la que va matar el gat... però, güeno, que tampoc passa res, que resulta que els gats tenen set vides, que a casa som més de gossos” i per això em preguntava: aquest tal Tovimo...
Com s’ho fa per tenir un heroi cada dia? Què el deu inspirar? La televisió, els llibres o la ràdio? L’escoltarà abans d’anar a dormir? RAC1, potser? Es mira tots els partits de futbol? O és més de bàsquet? Prefereix escriure de nit o de dia? Serà tan inquiet com sembla? I tan intel.ligent i sincer? Sempre fotografia les coses curioses? Amb la càmara del mòbil o amb una reflex? O les busca per la xarxa? Fa lectures en diagonal? Ha llegit mai la Lectures? Fuma? I si fuma, se li enfum arribar a casa amb mitja dotzena d’encenedors? Què prefereix, els contes del Quim Monzó o les novel.les de Jaume Cabré? O són millor els que trien al Club de lectura? Queen o Llach? O depèn de l’article de la Sàpiens? Se la llegeix sencera? Compra cada dia el diari? Li han publicat quelcom al Periódico? N’està content? Ha vist totes les pel·lícules del Woody Allen? I les del Kubrick? Quin dels dos el deu inspirar més per escriure? Serà tan endreçat com sembla? Li agrada anar de restaurant? I el bon vi? O prefereix submergir les galetes a la llet? Quin deu ser el seu truc per fer-se tan seves les paraules? Fa algun curs d’escriptura? Li publicaran algun relat? Me’n regalarà un exemplar dedicat?

Assentada en una cadira amb les cames creuades i mig somriure dibuixat t’imagino dins del sobre, amb la ràdio a l’orella escoltant una roda de premsa del Rijkaard o davant l’ordinador escrivint amb devoció.
Et guardo en un lloc privilegiat fet del bó i millor del que he viscut, perquè ets alegria quan et trobo, tot i que sempre dèiem que ens agradaven les misèries humanes per inspirar-nos, eh!
Un gran cavaller, i no de gran, sinó de gran de bó, de gran d’important, vaja... que si fos un concurs de cavallers guanyaries!
Per a mi sempre seràs un heroi, l’heroi número 366.

Cito textualment, i perdoneu que us expliqui el final del thriller:

“què collons... que són quatre dies i dos ens els hem passat lamentant el que no hem fet els altres dos... o sigui... que ens deuen quedar hores... o minuts!”