No desitgis el mal de ningú...

Un mix de...”Quin dia tan bèstia” de Mary Rodger, “La Metamorfosis” de Kafka i “Maldito Karma” de David Safier.

No desitgis el mal de ningú...

Em feia rodones a la panxa, primer amb una mà, després es va incorporar per fer-ho amb les dues.
-Tindrem el nen i la nena més guapos del món! Com t’estimo...Ah, per cert, avui tenim alguna idea per sopar? La Susanna ha de ve...-
Vaig interrompre amb un gir de noranta graus.
-Com? No fotis que ha de venir? Iii avui? Però per què no m’ho havies dit abans?-
-No hi ha qui us entengui! No em dius sempre que t’ho digui quan arribi el dia per així no allargar-te el mal humor? -
Em vaig aixecar, vaig anar al lavabo i em vaig mirar al mirall. La història interminable em feia sentir la dona més lletja del món. No en tenia prou amb la retenció de líquids que havia de venir la senyoreta a tocar el que no sona. La guapa guapíssima, l’amiga amiguíssima, que un cop va trencar el cor al MEU home, després d’una panacea sexual i fugaç, va decidir tenir-hi una amistat inalterable i bastant enganxifosa. A sobre, m’havia d’empassar les seves visites sorpresa, perfumada i recent vinguda de la ciutat del glamour, somrient i amb un tracte d’amabilitat rabiosament sincer.
-Doncs jo no puc i tu...tampoc! Tenim sopar a casa dels meus pares-. Vaig cridar des de les penombres de meu ego enterrat per milers de granets de sorra. L’excusa perfecte en una sola trucada.
-Si et sembla bé...- Va dir amb un fil de veu gairebé tremolós.- Ves-hi tu, així t’estalvies de veure-la i vaig jo a fer un sopar RÀPID.-
Fent veure que ho tenia superat, i amb els morros a terra, vaig repetir-me l’únic que em feia sentir millor: només jo li podia donar dues criatures meravelloses. Omplint-me de seguretat vaig proposar de fer el sopar a casa, amb una mica de verí líquid a ser possible.
-Aniré a comprar el menjar fet a “Delicatessen”, demanaré unes plates d’embotit ibèrics i les croquetes de ceps. De pas, em passaré a veure la meva germana que m’ha de donar unes bosses de roba.-
-D’acord amor meu, jo aniré a buscar-la a l’aeroport- Va dir fluixet, molt fluixet.
Recollint-me els cabells me'n vaig arrancar un manyoc i, encara més rabiüda pel dolor capil.lar, vaig marxar amb uns cops secs de la porta de casa, del replà, de l’entrada i del cotxe.
Quan vaig tornar, intuint que no havia arribat, em van pujar unes calors sufocants. Com qui comptar fins a deu vaig repetir-me: no pot tenir fills, no pot tenir fills, no pot tenir fills...Un mal de ventre i la sensació d’arcades al quadrat, entre les habituals al segon mes, una mala digestió de marisc i una borratxera als quinze anys, em van deixar cao. Al despertar, o a l’acabar de vomitar o ves a saber el que m’havia passat, em vaig trobar panxa enlaire escopint com un mena de cotó fluix.
Collons, on sóc? L’instint de mare em va fer abaixar el cap per mirar-me UNA BOSSA FETA COM EL GANXET DE LA MEVA IAIA AMB DOS OUS! Delirosa per la situació vaig donar un cop d’ull al meu voltant, una volta en rodó per, ni més ni menys,a vuit potes! Una, dos, tres,...Quan procedia a comptar la quarta, un soroll ensordidor em va posar en un estrany estat d’alerta. BUM!
Vaig focalitzar a dos gegants ben coneguts i, com si dugués uns binocles, vaig divisar uns pèls negres i punxeguts que em van alegrar aquell penós dia: la divina Susanna tenia bigoti!
I ara què? Qui sóc? Més aviat, amb aquesta bossa de ganxet i aquestes ganes de segregar alguna cosa que si no era anar de ventre no sé que era...què sóc? Vaig decidir no caminar massa i esperar a que...em xafessin! Ni parlar-ne! Vaig córrer amb les vuit cames sense peus fins a topar-me amb la roba del sofà. Mmmm....quin lloc més acollidor per fer-hi niu, i un esquitx de fil em va sortir de no sé on, ara aquí, ara allà, i vaig teixir, mentre escoltava la conversa d’aquell parell, un tapet diví on m’hi vaig deixar caure.
Realment aquella situació era esgotadora.

-Deixa les coses aquí, aviat arribarà la Celine amb el sopar, deus tenir gana!

Ben mirat, esperar a la presa tot jeient com una reina, era una bona ocasió per saber si entre ells dos hi havia alguna cosa.